La masia i l’entorn

Breu història del Serradell

Antigament, tota l’Alta Garrotxa era habitada. En les muntanyes avui despoblades i desertes hi havia més de 500 masies. Durant els foscos anys de pestes i invasions de l’Edat Mitjana, una població temorosa de Déu i molt més nombrosa que l’actual va omplir les muntanyes de l’Alta Garrotxa amb més de 40 petites esglésies. S’hi explotaven els boscos avui abandonats, s’aprofitava el més petit terreny cultivable, hi havia prats i ramats arreu.
La petita església romànica de Sant Andreu de Gitarriu, a només 200 metres de la casa, es va construir als segles X/XI.
El Serradell era una d’aquestes 500 masies, adscrita al petit nucli de Gitarriu i pertanyent a la pairalia de Polí, de la qual era masoveria: els seus habitants hi podien viure a canvi de dedicar-se, a benefici de Polí, a l’explotació agrícola, ramadera i forestal.
Als segles XVIII i XIX, la producció de carbó vegetal impulsa la prosperitat de l’economia local: les alzines s’exploten en places carboneres, els roures es destinen a travesses de ferrocarril, augmenta la població i els propietaris de la zona amplien les seves masies . La zona bull amb l’activitat de pagesos, llenyataires, carboners, traginers…
Tot canvia al segle XX, quan les difícils condicions de vida a les muntanyes, i l’arribada del gas butà i de l’electricitat i la indústria a les valls, buiden d’habitants les comunitats mil·lenàries de l’Alta Garrotxa, que inicien una etapa d’abandó i forta decadència.
Molts propietaris, sense perspectives que les masies tornin mai a ser habitades, venen les teules de les edificacions ja abandonades. Sense la protecció d’una teulada, les velles parets de pedra es descomponen ràpidament,  es podreixen cairats i forjats, i l’heura i la romeguera envaeixen les antigues estances. Aquest ha estat el cas de nombroses masies properes al Serradell, avui dia en estat de ruïna.
La teulada del Serradell no va tenir aquest destí, i quan els darrers masovers van marxar, la casa es va conservar. Durant uns anys va esdevenir un centre de rehabilitació de joves amb dificultats d’integració social, i més tard va ser utilitzada com a segona residència.
L’any 2001, la casa va patir un incendi que va ensorrar la teulada i la va destruir gairebé totalment. Les obres de reconstrucció no van començar fins al 2006, i convertirien El Serradell en la casa que coneixem avui.

La reconstrucció

El setembre de 2006 va començar la reconstrucció del Serradell amb la retirada de tota la runa causada per l’incendi. Les tasques de retirada es van fer amb extrema precaució, amb la intenció de recuperar els elements originals que el foc no havia destruït.
El projecte de reconstrucció va ser realitzat per la Lola Domènech, una premiada arquitecta nascuda a Olot i que va dissenyar un nou Serradell caracteritzat pel respecte a l’original, la modernitat de materials i solucions, i la sobrietat i l’elegància en l’estil.
Les obres van anar a càrrec de Construccions Germans Picart SL, una petita empresa local amb àmplia experiència en construcció a l’Alta Garrotxa, i que entre altres ha treballat en la rehabilitació de l’església de Talaixà o del refugi de Sant Aniol d’Aguja.
Les obres es van allargar durant un any i mig, i l’estiu del 2008 el nou Serradell ja estava preparat per rebre els primers hostes.

Instal·lacions sostenibles

En no estar connectat a la xarxa elèctrica ni de subministrament d’aigua, El Serradell depèn totalment dels seus propis recursos, i del comportament sostenible dels hostes, per garantir en tot moment els subministraments bàsics.
El Serradell és membre de SEBA, una associació sense ànim de lucre especialitzada en l’electrificació de cases rurals aïllades. SEBA ha instal·lat i manté els sistemes fotovoltaics del Serradell, que tenen una capacitat d’emmagatzematge d’energia que garanteix el subministrament durant 48/72 hores sense sol. En la pràctica, això vol dir que la major part de l’any no hi ha problemes de subministrament. Durant els mesos amb menys radiació solar pot ser necessari engegar un sistema de reforç, només si els hostes fan un consum elèctric elevat.
La casa obté l’aigua calenta sanitària d’un segon sistema solar que funciona en la pràctica de manera similar. Els períodes amb menys sol pot ser necessari engegar un sistema complementari que funciona amb gas butà.
Pel que fa al subministrament d’aigua, El Serradell recull aigua de pluja i fa servir les antigues cisternes originals de la casa. En períodes de sequera, alimentem les cisternes amb aigua procedent de les fonts properes, un procés que no és senzill. Per això, els hostes sempre han deser molt sostenibles amb el consum d’aigua, un bé escàs i preuat a la casa.
Al Serradell els subministraments bàsics estan garantits, i alhora els hostes col·laboren amb el bon funcionament de les instal·lacions: per això, la casa és una autèntica escola de sostenibilitat per a petits i grans!

El Serradell a Google Earth

Res millor per conèixer d’una ullada El Serradell i l’entorn que explorar-los des del cel. Cerqueu “El Serradell, Sales de Llierca” a Google Earth, o feu clic aquí. Els resultats són fascinants. Gràcies, Google.